Imprimir
Enviar
Relacionats
- [1] Educar per transformar la societat
- [2] Las mejores actividades extraescolares
- [3] Harry Potter y la dimensión espiritual del relato de fantasía
- [4] Bíblia i diners
- [5] Els "ni-nis", la grip A, i els portàtils pels alumnes de 5è... un inici de curs amb tot, tots i tot!
- [6] El erizo. Morir amando
- [7] Edith Stein i la univocitat de l'ensenyar i de l'aprendre
- [8] "La persecució del benefici pot entrar en contradicció amb altres valors"
- [9] "La educación ha perdido valores fundamentales como son el esfuerzo y la disciplina"
- [10] Sin destino
El gran repte del professor hauria de ser el de potenciar el talent de cada alumne
Talent i educació
Escrit per: Enric Roca
Catalunya té un sistema educatiu que ni avalua ni esperona el talent i l'excel·lència. L'estructura dels centres educatius manté una organització que encara es regeix pels principis tradicionals de l'agrupament per edats i l'horari rígid per matèries. El currículum escolar es troba orfe de propostes interdisciplinàries i l'esforç no es vincula a l'interès cognitiu de l'alumne. Sovint, el professorat no disposa de la competència professional adequada per atendre la immensa diversitat de la seva aula i per saber aprofitar tot el potencial d'aprenentatge de molts dels seus alumnes. Davant d'aquest panorama s'imposa un canvi de paradigma educatiu: cal apostar decididament perquè l'escola inclusiva ho sigui alhora de l'excel·lència, perquè la multivarietat de mètodes didàctics, inclòs un ús efectiu de les TAC*, substitueixi l'homogeneïtat imperant. El nou model pedagògic no ha de situar com a centre el dèficit, la dificultat o el problema, sinó el potencial talentós que tothom porta a dins.
Introducció
Després que els sistemes educatius dels països occidentals hagin complert l'objectiu prioritari d'assegurar una educació bàsica i obligatòria per al conjunt de la població, actualment, una de les principals demandes que la societat planteja al sistema educatiu és la de la qualitat; la de la «qualitat per a tots», tal com ja van exigir el 1991 els ministres d'Educació de l'OCDE.
No hi ha dubte que el terme qualitat aplicat a l'educació té innombrables connotacions i remet a múltiples variables d'incidència diferenciada. Tanmateix, hom està d'acord a vincular necessàriament la qualitat educativa a uns bons nivells dels resultats d'aprenentatge i formació dels seus destinataris, és a dir, de l'alumnat. Uns nivells que, d'una banda, assegurin l'adquisició de les competències curriculars bàsiques per al màxim nombre d'alumnes de l'educació obligatòria i, d'altra banda, possibilitin excel·lir als excel·lents. I, sobretot, que permetin a la immensa majoria dels estudiants progressar al màxim en aquells continguts dels quals són o podrien ser talentosos. El sistema educatiu, en general, disposa com a màxim d'un 10 % d'alumnat d'altes capacitats o amb sobredotació, però, en canvi, pot ajudar que, de talentosos, n'emergeixin en percentatges molt més elevats. I aquest és el gran repte i, a l'ensems, la gran oportunitat de millora de què disposa, almenys a Catalunya, el nostre sistema educatiu després d'haver constatat els resultats dels darrers informes sobre l'estat de l'educació a casa nostra, on els percentatges d'excel·lència són molt minsos.
No anem bé en excel·lència i no anem bé en rendiment mitjà alt.1 El nostre sistema educatiu no sap reconèixer el talent, no està preparat per això. En no saber-lo ni diagnosticar no el pot incentivar ni aprofitar. El resultat és que tenim un alumnat concentrat en la banda mitjana de la distribució. I si bé és cert que tampoc no tenim un índex molt elevat en la banda baixa, tanmateix els índexs de fracàs escolar reconegut oficialment s'apropen al 30 % al final de l'educació secundària obligatòria, que representa també la fi de l'ensenyament bàsic per al conjunt de la població. Aquestes xifres són molt preocupants i exigeixen una reacció valenta i decidida per poder invertir aquesta tendència entre tots.
La reacció s'ha de produir en molts fronts alhora. Hem d'aixecar el llindar de l'excel·lència del sistema, incrementar, en nombre i en qualitat de resultats, el percentatge d'alumnes que se situen en la banda alta dels rendiments educatius i que
–més important– poden desenvolupar a l'escola, sense traves, el seu potencial talentós, o sigui, el seu talent o talents.
Cal distingir l'alumne talentós del d'altes capacitats o amb sobredotació (CASTELLÓ i MARTÍNEZ, 1999, p. 11-12; ROCA, 2007, p. 38). El primer, a diferència del segon, pot ser talentós en un àmbit molt específic, o en un subconjunt d'aquests àmbits, però en els altres àmbits –sobretot els acadèmics– pot arribar a mostrar rendiments discrets o, fins i tot, força baixos. Això no se sol produir amb un alumne amb altes capacitats cognitives. Resulta evident que caldrà avaluar i acompanyar eficaçment els alumnes d'altes capacitats que tinguem als nostres centres però, sobretot, cal no desaprofitar el talent potencial o explícit que mostren la immensa majoria d'estudiants en una altra matèria escolar o activitat vital (social, cultural, esportiva, artística, emocional, etc.).
En els apartats següents repassarem els diferents components del nostre sistema educatiu i ens preguntarem si l'organització, la gestió i la cultura institucionals i socials actuals estan preparades per reconèixer i incentivar el talent o, ben al contrari, l'oculten, no l'incentiven o, simplement, no el perceben.
L'estructura i l'organització del sistema educatiu, malgrat les diferents reformes empreses durant les darreres dècades, continuen essent hereves de la Revolució Industrial i, per tant, en bona part, filles del segle XIX. Centres educatius amb molt alumnat, sobretot, a secundària; criteris de distribució dels estudiants exclusivament per raons d'edat; currículums basats en les matèries tradicionals de sempre; estructura bàsicament disciplinària dels ensenyaments; certificació final que atorga el dret a un títol que només des de la legitimitat del mateix sistema té validesa, etc. En una estructura d'aquestes característiques en la qual, en l'origen, el principal objectiu era assegurar al conjunt de la població una alfabetització bàsica, que permetés a la majoria de la població fer front a una societat i un mercat de treball on la competència lectora, escrita i de càlcul resultaven del tot imprescindibles, afrontar el segle XXI encara amb aquesta mateixa estructura i demanar, a més d'una alfabetització bàsica, la consecució de competències interdisciplinàries, funcionals, d'alta i exigent professionalització, com també competències de maduresa personal i social, és senzillament esperar que amb un sis-cents puguem acabar guanyant una cursa de Fórmula 1.